“Jo no sóc un artista, sóc un poeta. Ara bé, la gent es pensa que els poetes només han de fer versos. I tanmateix hi ha persones que han fet de la seva vida un acte poètic. Algú que no recordo va dir “la poesia és com l’electricitat, que és a tot arreu”. El que s’ha de saber és copsar-la. A tot arreu hi ha poesia.” Joan Brossa.
La Rierada arriba a Les Borges per fer de la poesia un acte de llibertat que s'escampi i penetri als carrers, a les cases, a la gent ... La Rierada no és de ningú i és de tothom. No es tanca en un sol escenari. La Rierada necessita, convida a la participació. Tu ets poesia, deixa't anar. Escriu poesia. Dibuixa poesia. Recita poesia. Canta poesia.
Saps que hi ha un arbre que t'espera? És l'arbre dels poemes. Viu a la plaça de la dona. Està despullat. Tu el pots vestir de poesia. Tots el podem vestir de poesia. Corre la veu, explica-ho. La propera setmana escriurem poemes, dibuixarem poemes, i els portarem a l'arbre per vestir-lo. I l'arbre els mostrarà al poble, i com l'electricitat arribarà a tots els racons.
RECORDA: L'arbre dels poemes està despullat. Tu el pots vestir. La poesia és un acte de llibertat. Deixa't anar.
7 comentaris:
La poesia és arreu. I arrel. I tronc, branques, fulles.
Òscar
Cada raig de llum,
la lluna de setembre,
els estels entre el fum
i qualsevol lleu espurna
són versos d'un poema
per cantar la dolcesa
de la nostra Terra.
I l'arbre nu ha de ser cau de lectura,
i cada poesia, un penjoll de natura,
una fulla que brama,
la veu al vent que es desplaça,
l'art col·lectiu a la plaça...
Moltes gràcies Isabel. El teu poema penjarà de l'arbre com una part important d'aquest art col·lectiu a la plaça.
Us desitjo una bona Rierada i que el desbordament sigui per la set de l'esperit i l'ànima...
CALIU PER LA NUESA.
Avui reposes
i vius en
el teu silenci.
Destil·les il·lusions
en l’almívar de
la teva soledat...
Mires l’horitzó
i el cor et
batega en la
llunyania.
Avui tens
una barca
sense rems
i tot un mar
per anar endavant.
Pensa que la rosa
és bonica perquè
té espines.
Pensa que ets
flama del gran foc,
del foc de la vida.
Tens la força
de l’ara i aquí.
La rosada
dóna vida
als teus sembrats
interiors.
Ets sensible al
temps de lluna.
Avui et sents
acompanyada
però estàs sola
per retrobar el
teu camí i
la drecera.
La felicitat
està dintre teu.
Avui en la flama
de cada espelma
hi veuràs una
il·lusió encesa.
Al viatge
de la vida
de vegades
hem de donar
un cop de timó,
malgrat que
ens sembli
que naufraguem
en la tempesta...
Avui et sents
al bressol
de la fragilitat,
i és que la vida
és fràgil, per
això és el gran
tresor que no
té preu...
Estimar no
té sinònim.
Ningú no
pot plorar per tu,
però tu sí
que pots compartir
vida, felicitat
i que la llàgrima
sigui el somriure
de viure, i la carícia
el caliu per la nuesa...
onatge
Des del far una abraçada.
onatge
Gràcies també, onatge, per aquest mar de poesia. L'arbre ja comença a tenir vestits.
Isabel, l'arbre agrairà el teu caliu.
Des del far una abraçada.
onatge
Rierada, gràcies! i feliç setmana poètica...
onatge, no hi ha millor faristol pels nostres versos. Així, seran de l'aire, del sol, de la lluna i de tots els lectors...
Publica un comentari a l'entrada